General

ACTA DE LA REUNIÓ ANUAL
DE L’EXERCICI 2014
FEDERACIÓ INTERNACIONAL D’ASSOCIACIONS DE CATALANÍSTICA (FIAC)

Data : desembre 2014
Tipus de reunió: virtual
Participants:

August Bover, president (SCLL)
Helena Buffery, vicepresidenta (A-CS)
Elena Marcer, tresorera (A-CS)
Immaculada Fàbregas, secretària (AFC)
Joan Armangué (AILLC)
Jaume Martí i Olivella (NACS)
Patrizio Rigobon (AISC)
Sophia Simon (DKV)
Ordre del dia:

1. Informe del president.
2. Informe dels representants de les diferents associacions.
3. Informe de la tresorera.
4. Torn obert d’intervencions.
1. Informe del president.

Com a l’edició anterior, l’August Bover ens ha fet arribar per correu electrònic el seu informe relatiu a l’exercici 2014 en el qual es refereix al finançament de la FIAC, a la seva participació al darrer col•loqui de l’A-CS celebrat a Cork, a les revistes Journal of Catalan Studies i JoCS, i a l’Associació de Catalanistes de l’Amèrica Llatina (ACAL).

Heus aquí l’informe:

Benvolguts companys, un any més hem hagut de treballar intentant ser d’utilitat a les diferents associacions de catalanística sense comptar amb cap mena de finançament.
Com sabeu, finalment vam aconseguir tornar a activar la nostra pàgina web, tot i que encara la tinguem en una situació de mínims.
Amb la idea de trobar una solució a la falta de finançament, he demanat hora per tal de tenir una entrevista amb l’eurodiputat Josep M. Terricabras –espero la seva proposta de data. La nostra Federació inclou cinc associacions (A-CS, AFC, AISC, DKV i SCLL) pertanyents a la Unió Europea, i una associació (AILLC) que inclou també l’espai de la UE. És per això que vull parlar amb aquest eurodiputat per veure si hi ha alguna possibilitat d’obtenir un ajut de la UE. No sé si serà possible, però se m’ha acudit que tal vegada podríem aconseguir un cert finançament que ens permeti incrementar la nostra activitat sense esdevenir una càrrega per a les nostres associacions. Evidentment, us en tindré al corrent.
Malgrat la nostra situació, i a càrrec meu –és clar-, em va plaure participar en el col•loqui d’Anglo-Catalan Society que l’Helena va organitzar esplèndidament a Cork (Irlanda). Concretament vaig prendre part en l’homenatge a Vicent Andrés Estellés que hi va coordinar en Dominic Keown. A Cork, a més, vaig entrevistar-me amb en Dominic –abans ens havíem escrit amb la Montserrat Roser, que no va assistir al col•loqui- per veure què podríem fer, des de la FIAC, per donar un nou impuls a la revista electrònica “Journal of Catalan Studies”. Vam quedar que el primer pas podria ser un ajut informàtic que els permetés passar els primers números al nou sistema que ja s’utilitza en els darrers números; després ja exploraríem noves formes de col•laboració. Com que nosaltres no disposem de diners ni de personal per fer realitat l’ajut que els cal, com a president de la FIAC he demanat al president de l’IEC si se’n podrien ocupar els informàtics de l’Institut. De passada, la revista JoCS es podria incloure al portal Hemeroteca Científica Catalana de l’IEC, cosa que donaria molta més visibilitat a la revista. Estic esperant la resposta del president de l’IEC.
D’altra banda, també com a president de la FIAC, i en nom de la jove Associació de Catalanistes de l’Amèrica Llatina (ACAL), vaig entrevistar-me amb el notari Lluís Jou, de Barcelona, per tal d’aconseguir el reconeixement legal d’aquesta associació. El mes passat vam signar la sol•licitud per tal que l’ACAL sigui reconeguda en el registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya, i ara esperem la resolució de la Generalitat.
2. Informe dels representants de les diferents associacions.

Pel caràcter virtual de la reunió, transcrivim literalment les intervencions del diferents representants que han aportat informacions sobre les associacions respectives :

Joan Armangué (AILLC):

A l’AILLC enguany estem de Congrés, que se celebrarà a València la tardor que ve. Ja en deveu estar informats. De cara a l’organització d’aquest Congrés, celebrarem reunió de Junta el dia 12 de febrer. Hi presentaré l’informe-memòria FIAC redactat per l’August Bover, i si hi ha alguna novetat ja us en tindré informats.

Patrizio Rigobon (AISC):

El setembre 2015 hi haurà a Torí el congrés de l’Associazione Italiana di Studi Catalani i us aniré informant segons em digui l’organitzadora Veronica Orazi.

Jaume Martí Olivella (NACS):

La NACS tambe celebra Col•loqui enguany, del 29 de juny al primer de juliol a l’Institut d’Estudis Catanas, a Barcelona.

Helena Buffery (ACS):
Pel que fa a l’informe de les activitats de l’ACS, el 2014 vam celebrar el nostre congrés anual a University College Cork, amb la presència de l’August, que ja us ha explicat les negociacions que hi va haver amb Dominic Keown sobre una possible col•laboració de la FIAC en la revista JoCS (http://www.anglo-catalan.org/jocs/16/articles.html). Per altra banda, us puc informar de l’actualització de la web de l’ACS (http://www.anglo-catalan.org/) i la propera inaguració dels arxius de la nostra associació que han estat preparats per a la consulta en línia per la Dra. Elisenda Marcer de la Universitat de Birmingham.
La nova presidenta de l’ACS és la Dra Louise Johnson de la Universitat de Sheffield; i el congrés d’enguany l’organitzen la Kathryn Crameri i el Jordi Cornella a la Universitat de Glasgow, del 13 al 15 de novembre.

Sophia Simon (DKV):

L’any 2014 ha estat marcat per diversos tipus d’esdeveniments:
El primer va ser la participació de dos membres de la junta directiva de la DKV a la reunió de l’Associació Alemanya de Romanistes dins el marc del “Deutscher Italianistentag 2014 a la Universitat de Erlangen.
El més important va ser sens dubte el 24 Col•loqui germanocatalà, “XXIV. Deutscher Katalanistentag”, que va tenir lloc a la universitat de Bochum (a la Conca del Ruhr a l’oest d’Alemanya) del 17 al 19 septembre 2014. Sota el títol “Cultures en contacte“ s’havien organitzat les seccions següents que examinaven el tema de les “Cultures en contacte” des de diferents perspectives

▪ La secció 1 “Els catalans i Llatinoamèrica” analitzava el contacte cultural transatlàntic des del descobriment de Llatinoamèrica (les narracions dels conquistadors, eclesiàtics i exploradors) fins a l’actualitat (textos de ficció i literatura de viatges). Els temes centrals eren, per una banda, la implicació catalana en el procés emancipador del segle XIX dins del debat sobre el nacionalisme català i, per l’altra, Llatinoamèrica com a territori d’exili al segle XX.
▪ La secció 2 “Formació, organització i transmissió del saber a l’Edat Mitjana i al Renaixement“ es volia dedicar al contacte entre diferents cultures del saber i cultures textuals. En el punt de mira hi havia el pas de la cultura del saber en llatí a l’expressada en llengua vernacla i les conseqüències d’aquest canvi per a la llengua i les formes de divulgació del saber.
▪ La secció 3 “Fraseologia contrastiva“ considerava el contrast lingüístic entre el català i l’alemany com a oportunitat per copsar millor les regularitats i peculiaritats d’aquestes llengües en aquesta àrea. A més, aquesta secció volia tractar els problemes sorgits de la traducció d’una llengua a l’altra.
▪ També pel que fa al contacte entre llegües –i concretament en com aquest es manifesta en l’ensenyament de llengües estrangeres– es va organitzar un taller de didàctica sobre el tema de la “Mediació lingüística”. El taller pretenia oferir als interessats l’oportunitat d’intercanvi i d’anàlisi d’exemples pràctics.

En el decurs d’aquest Col•loqui es va procedir a l’elecció del nou equip directiu que quedà constituït de: Prof. Dr. Ulrich Hoinkes (president), Dr. Sophia Simon (vicepresidenta), Prof. Dr. Carsten Sinner (vicepresident), Dr. Katharina Wieland (tresorera) i Bàrbara Roviró (secretari).

Pel que fa a les col•laboracions, cal destacar el contacte amb la Red de Asociaciones Europeas de Hispanistas (RAEH), una associació que es va plantejar dins el marc de un congrès sobre l’hispanística europea a Lyon (Francia); la DKV va ser invitat com a representant important de la catalanistica europea. En Prof. Carsten Sinner va representar la nostra associació i ens va informar, durant el Katalanistentag, que la xarxa té com a objetiu facilitar la comunicació amb les institucions estatals i millorar la formació d’hispanistes a Europa, i que també inclou els interessos de la lusitanística i de la catalanística. Els objectius es van formular tal com segueix:
«Los presidentes de las asociaciones reunidos en Lyon el 14 de junio de 2014 con ocasión de las Jornadas de Estudio de la Société des Hispanistes Français (SHF) se pusieron de acuerdo para sentar las bases de una coordinación de asociaciones de hispanistas europeas (español, catalán, portugués). Esta coordinación podría tomar el nombre siguiente: Red de Asociaciones Europeas de Hispanistas (RAEH). Las misiones de esta red serían: el intercambio de información con transmisión a las asociaciones nacionales; defensa del hispanismo; afirmación de ciertas orientaciones; reflexión sobre el futuro; diálogo con instancias europeas; etc. Se organizaría una reunión anual, con presencia física o virtual.
Los presidentes se comprometen a discutir esta propuesta en sus respectivas asociaciones, antes de abril 2015.»

Durant la reunió de la DKV a Bochum es va discutir detalladament sobre aquest projecte, entre altres sobre el nom previst que no representa esplícitament ni la catalanistica, ni la lusitanistica; tots estaven d’acord que seria més correcte anomenar-lo „Red de Iberoromanistica“.
De totes maneres una col•laboració amb aquesta xarxa seria una possibilitat interessant per fer “més visible“ el treball de les associacions de catalanística. El Prof. Carsten Sinner participarà a la reunió de la xarxa amb motiu del Congreso de Hispanistas ingleses a Bristol el 24-04 2015.

Pel que fa el treball intern de la DKV, es va prendre la decisió d’ atorgar (a causa de recursos financers limitats) a l’any 2015 només els premis “Brigitte Schlieben-Lange” i “Andreas Wesch” i no la beca “Rudolf Brummer”.

Perspectiva: El proper Col•loqui germanocatalà, “XXV. Deutscher Katalanistentag” (2016), tindrà lloc a la Universitat de Bamberg.

Immaculada Fàbregas (AFC):

L’any 2014 ha estat marcat per diversos tipus d’esdeveniments: publicacions, canvi d’equip directiu i col•laboracions.

Pel que fa a les publicacions, ha estat un any especialment productiu ja que l’AFC ha dut a terme tres publicacions, dues en format paper i una en format electrònic:
1. PUJOL BERCHE, Mercè (éd.), Recherches sur la langue catalane. Actes du colloque international des 4 et 5 novembre 2010. Limoges, Éditions Lambert-Lucas, 2014, 420 p.
2. FABREGAS, Immaculada , ALONSO, Araceli, LAGARDE, Christian, (eds.), Els Països Catalans i la Bretanya a l’Edat Mitjana: entorn de la matèria de Bretanya i Sant Vicenç Ferrer / Les Pays Catalans et la Bretagne au Moyen-Age : autour de la matière de Bretagne et de Saint Vincent Ferrier. Perpinyà, Trabucaire, col•lecció Culture catalane/Cultura catalana, 2014, 213 p.
3. ALONSO, Araceli, FABREGAS, Immaculada (eds.), REC (Revue d’Etudes Catalanes), N° 1 –Association Française des Catalanistes
http://france-catalaniste.com/documentation/rec#NOUVELLE

En el decurs de l’AG del proppassat mes d’octubre 2014, es va procedir a l’elecció del nou equip directiu que quedà constituït de: Christian Lagarde (president), Immaculada Fàbregas (vicepresidenta), Michel Bourret (tresorer), Fabrice Corrons (secretari) i Michel Martínez Pérez (secretari adjunt).

Pel que fa a les col•laboracions, cal destacar que durant el 2014, gràcies a la iniciativa de Christian Lagarde, s’ha creat una estructura federativa anomenada RELIAM que reuneix 7 associacions de l’àmbit francès relacionades amb el món dels estudis ibèrics per tal de reaccionar i reflexionar sobre les decisions ministerials i per treballar conjuntament sobre la pluralitat lingüística: SHF (Société des Hispanistes Français de l’Enseignement Supérieur), la SLNL (Société des Langues Néo-Latines), l’AFDE (Association Française pour la Diffusion de l’Espagnol), l’ADEPBAA (Association pour le Développement des Etudes Portugaises, Brésiliennes, d’Afrique et d’Asie Lusophones), LIBERO (Association Française de Linguistique ibéro-Romane), le GERES (Groupe d’Etude et de Recherche en Espagnol de Spécialité) et l’AFC (Association Française des Catalanistes).

D’altra banda, l’AFC també va col•laborar amb el comitè científic del Col•loqui international Les voies de convergence ibéro et gallo-romanes que va tenir lloc a la Universitat de Santiago de Compostel•la del 19 al 21 novembre 2014 (https://santiago2014convergences.wordpress.com/).

També cal destacar que el lloc web de l’AFC es va actualitzant constantment (http://france-catalaniste.com/) i que estem preparant el proper congrés de l’AFC intitulat Catalunya (del) Nord com a cruïlla, amb els temes “Catalunya Nord: realitats i imaginaris” i “Llengua i traducció”. Organitzat per Christian Lagarde i Martine Berthelot, tindrà lloc a la Universitat de Perpinyà Via Domitia el 23 i 24 d’octubre 2015 (http://france-catalaniste.com/fr/actualites).
3. Informe de la tresorera.

L’Elisenda Marcer ens ha fet arribar per correu electrònic l’informe de tresoreria 2012-2013 que adjuntem a continuació:

Com a conseqüència de les retallades pressupostàries que ha patit l’IRL durant els darrers anys, la FIAC no ha comptat amb la subvenció del 2013, per tant durant el 2014 no s’ha efectuat cap transferència al compte de la FIAC per part de l’Institut Ramon Llull.

Pel que fa als pagaments pendents per part de la FIAC especificats en els informes de tresoreria dels 2010, 2011, 2012, el pagament de 231’32 € (19/02/14) a la DKV ja s’ha fet efectiu. En data d’avui, 18 de febrer de 2015, al compte de la FIAC hi ha un saldo de 1.076 €.
4. Torn obert d’intervencions.

Joan Armangué: En qualitat de representant de l’AILLC dins de la Junta de la FIAC, he de dir que em sembla molt bé l’informe del president, i que no tinc res a dir-hi ni sabria afegir-hi res.

Patrizio Rigobon: Comparteixo l’avaluació de Joan Armangué. El tema de la FIAC del proper any crec que serà buscar diners però ara ho veig molt difícil (sinó impossible) demanar a les associacions federades.

Jaume Martí Olivella: Jo també estic d’acord amb els informes rebuts i amb la valoració d’en Patrizio, tot i que cal seguir pensant en un mètode d’auto-financament per al futur.

* * *